21 maig 2006

Reflexions

Te'n recordes... d'aquell temps quan les decisions importants es prenien mijançant un pràctic... "Pito pitogorgorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un ximple.... "No ha valgut!!!".

Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornare a ...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de llepolies quan eixies de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una vesprada...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de..."Por mi! Por todos mis compañeros y por mi primero!".

Sempre descobries les teues més ocultes habilitats a causa d'un"A q no fas açò?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentiem com el cor se'ns eixia del pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...

Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desilusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol, els germans majors eren el pitjor dels torments, però, també els més celosos, fidels protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni el diner que ens deixava el "Ratoncito Pérez" baix el coixí...

GUERRA només significava tirar-se boles de paper durant les hores lliures a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, llevar-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teua vida...

El major negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...

Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves,el major tresor era trobar troços de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, allò més divertit: saber-te la coreografia de XUXA o BOM BOM CHIP i ballar-la amb les teues amigues, i comentar l'últim capítol de OLIVER I BENJI, i intentar imitar la "Catapulta infernal" amb el teu millor amic...

Asseure davant el televisor.... a les 5 en punt... amb els ulls ben oberts per veure "Barrio Sésamo", creure't Superman o Supergirl i posar-te el babi de l'escola a mòde de capa mentre pujaves les escales, i desitjaves amb totes les teues forces poder volar com ells...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitavem res més...un baló una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.


SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL XIQUET/AQUE EREM NO FA TANT DE TEMPS...
AIXÍ QUE ENVIA AÇÒ A QUI NECESSITE UN PETIT DESCANS EN LA SEUA APRETADA I AGITADA VIDA D'ADULT, O QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU A EIXE XIQUET/A QUE PORTEU DINS,ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!



Amb la col·laboració de l'Ovella

3 COMENTARIS:

un aplaudiment! ha sigut genial tornar a recordar totes aquelles coses i tan senzilla que era la vida i el nostre mòn fabulós

Per Anonymous Mery Cherry, 23 maig, 2006 15:38  

qins anys aquells...qins records..

Per Anonymous ovella, 26 maig, 2006 20:23  

D'això en dic jo un fantàstic resum emotiu i nostàlgic.

Per Blogger Josué, 09 juliol, 2006 14:35  

Fer un Comentari

<< INICI

Copyright © 2006